Diria que Nonnanem és la paraula, abans eren dues paraules - Nonna anem - , que dic de ben segur cada dia i més d'una vegada, és la manera de cridar a la meva gossa per a que vingui quan estem passejant per la muntanya i de dir-li que ens anem de passeig. És la paraula que desperta una reacció més immediata de totes les que dic, bé, aquesta i en segons qui, no en tothom, NO, encara que és una paraula pendular, o desperta una reacció extrema, o s'ignora amb tot el desvergonyiment, com si no s'hagués pronunciat.
Bé, aquest blog, en realitat és una prova, per veure què puc fer amb els meus alumnes, per veure si un sistema així funcionaria per fer-los aprendre, si no és enutjós, si no és massa esclau, vull veure si tinc ganes de tornar a casa per posar-me a escriure al blog, o bé, si no tinc gens de ganes i és una cosa que es mor per si sola...
Així que escriuré com si fos una mena de diari i sospito que serà un diari flotant per la xarxa, com flota un tros de plàstic al mig d'un oceà, sense interès i sense que ningú el vegi, i sense que a ningú se li acudeixi buscar un blog amb el nom Nonnanem.
